Circumstàncies que pesen massa com per seguir vivint de la mateixa manera. Qui no ha sentit alguna vegada la necessitat de deixar-ho tot i d’anar al desert? D'esborrar tota trepitjada i escapolir-se en les mateixes entranyes de les dunes? Un poeta, un pintor i una dona; testimonis del blanc, de la sal, del desert com a metàfora d'un espai interior intacte. Com a punt de partida en el qual l'accessori s'esvaeix per donar lloc al nou, a l'impredictible; processos creatius en crisis, processos vitals que toquen fons en la textura aspra de la sal i de la sorra.
Es tracta d’una peça molt arrelada a la terra de Mallorca que recupera mitjantçant el vídeo i la projecció el paisatge de Ses Salines en concret les salines de Sa Vall, que són les segones més antigues del món (s. IV a.C.) ja que la seva explotació va ser iniciada pels mercaders púnics. La sal va continuar sent el principal motiu d'interès per romans, bizantins, àrabs i cristians. Aquestes mateixes fonts salineres per la seva importància explicarien l'origen etimològic del municipi. La seva extracció encara es realitza avui amb els mètodes tradicionals durant el mes d'agost.
D'una altra banda la peça recull la figura del poeta mallorquí Damià Huguet, que tenyeix un marc visual molt encisador.
Gèneres: Teatre, Noves dramatúrgies, Teatre visual, Dansa
La companyia Concha Vidal percep la performance, la pràctica estètico-escènica com a urgència, com a filosofia de vida. El color vermell suposa el fil conductor que remet al fet essencial, al desig, a allò més dolorós a causa de la seva profunditat. L'espectacle es concep com la (re)presentació de la veritat, com lloc sagrat en què se sacrifica el que és circumstancial.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació.