El fin de las cosas és una creació existencial, que qüestiona el concepte d'identitat i el propòsit de la vida, combinant en escena el llenguatge coreogràfic, el performatiu i l'audiovisual. Una dona, expulsada del paradís, s'escindeix de la naturalesa per construir el seu JO. Apareix el conflicte quan aquesta identitat construïda no pot fer res més que enfonsar-se. Ella descobreix al seu cos la força dels elements. El mar, el foc, el cel i la terra es manifesten dins d'ella. El seu cos de dona revelant-se com a reflex de la natura, l'ensenya que és un ésser mutant, contenidor d'infinites possibilitats i en transformació constant. Aquesta creació persegueix posar en valor l'escolta i la cura de la natura, valors associats a allò femení, i vol proposar a l'espectador una reflexió sobre la identitat que sosté i convidar-lo a escoltar la seva essència en present.
Creació i actuació: Inés Sarmiento
Música: Yoav Ilan
Disseny d'il·luminació: Inés sarment
Membres de l'equip audiovisual encarregat de la filmació i producció del vídeo.
Vídeo artista: Lara Carretero
Productor audiovisual: Pablo Alcántara
Fotògrafa: Ana G. Hernando
Pintora i ceramista creadora de les figures de fang: Natividad Mejías
Bailarines en la vídeo dansa del bosc: Beatriz de Astorza i Andrea Reginato
He nascut i m'he format artísticament a Madrid. Sóc llicenciada en teatre gestual per la Resad i m'he format en dansa contemporània. Els 90 van ser anys de formació i exploració a Madrid, compartint amb creadors que indagaven en el llenguatge escènic. Trobant mestres com Rodrigo García, Amalia Fernández i Wendell Wells.
El 2006 vaig decidir anar-me'n a viure a Eivissa. A l'illa creo la meva companyia, que se sustenta realitzant espectacles infantils de petit format i explora creant performances en diversos esdeveniments. Són anys en què poso les meves eines escèniques al servei del públic i m'estic curt actuant en teatres, places, escoles. També desenvolupo projectes pedagògics, dirigits a nens, adolescents i adults, en els quals facilito eines de dansa-teatre.
El 2013 començo a treballar a Un hilito, un sol en què treballo amb la idea de la identitat femenina, unida al transcurs del temps. Aquest treball escènic sorgeix de la necessitat d'endinsar-me a l'abisme d'exploració original, sorgeix de la necessitat de l'artista de crear, expressar, transformar. Sense condicions, sense pensar qui t'ho comprarà. A l'abril 2015 el puc estrenar a Madrid dins de la mostra SURGE MADRID. Després ha pogut caminar més, ho he ofert a Eivissa ia Palma de Mallorca dins la FiraB.
El 2015 estrena EnSueños a Ibiza, creació multidisciplinària per a públic familiar que fusiona dansa, teatre, creació audiovisual i música original de David Devanagari. Després de molts anys treballant amb nens a Eivissa, creo aquesta obra amb ganes d'endinsar-los en el llenguatge abstracte de la dansa, la plàstica i la poesia. He ofert aquesta creació a Eivissa ia Palma de Mallorca. També a Euskadi, amb actuacions a Durango ia Pamplona.
He nascut i m'he format artísticament a Madrid. Sóc llicenciada en teatre gestual per la Resad i m'he format en dansa contemporània. Els 90 van ser anys de formació i exploració a Madrid, compartint amb creadors que indagaven en el llenguatge escènic. Trobant mestres com Rodrigo García, Amalia Fernández i Wendell Wells.
El 2006 vaig decidir anar-me'n a viure a Eivissa. A l'illa creo la meva companyia, que se sustenta realitzant espectacles infantils de petit format i explora creant performances en diversos esdeveniments. Són anys en què poso les meves eines escèniques al servei del públic i m'estic curt actuant en teatres, places, escoles. També desenvolupo projectes pedagògics, dirigits a nens, adolescents i adults, en els quals facilito eines de dansa-teatre.
El 2013 començo a treballar a Un hilito, un sol en què treballo amb la idea de la identitat femenina, unida al transcurs del temps. Aquest treball escènic sorgeix de la necessitat d'endinsar-me a l'abisme d'exploració original, sorgeix de la necessitat de l'artista de crear, expressar, transformar. Sense condicions, sense pensar qui t'ho comprarà. A l'abril 2015 el puc estrenar a Madrid dins de la mostra SURGE MADRID. Després ha pogut caminar més, ho he ofert a Eivissa ia Palma de Mallorca dins la FiraB.
El 2016 presentem Paraíso Cero, creació que indaga en la lluita que sosté a cadascun de nosaltres l'animal i la consciència. Paradís Zero és una creació original que explora el llenguatge escènic. Un híbrid daccions, dansa, paraula i vídeo. És una feina que hem pogut oferir a teatres d'Eivissa.
El 2019, creem El significat de la paraula amor, una peça multidisciplinària que combina la dansa, el teatre, els objectes i la música, en una obra que col·loca el públic en un rol actiu, creant imatges i emocions que l'espectador completa. Una exploració escènica sobre la relació de parella. Vam poder presentar-la a la Galeria Art Projects dEivissa.
El 2020 vam crear La parella (in)sostenible, vam realitzar l'acció física de sostenir el cos de l'altre fins a l'extenuació. L'oferim al Festival de Performance Territori (Eivissa). Després hem seguit treballant-la donant-li la forma de peça de dansa teatre que hem ofert a festivals de Balears.
El 2021, ofereixo la performance "Una casa al mar" al Festival internacional de Performance Territori (Eivissa) com a part del procés de creació de l'obra La fi de les coses, que el 2022 rep la subvenció creació de l'Institut d´Estudis Baleàrics.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació.