El projecte Altars Profans, pren cos i es vertebra des d'alguns dels paràmetres discursius de Catany. D'aquesta manera, la peça, a tall de constel·lació pòstuma, d'homenatge sentit, posa en valor l'obra i la figura de l'artista internacionalment reconegut i pren com a penyora poètica el mateix títol de l'exposició, Altars Profans, que la Fundació Toni Catany va escollir per mostrar part del seu llegat fotogràfic, precisament la que té a veure amb el gènere de les natures mortes, els bodegons, i la composició d’objectes.
Fitxa artística
Coreografia i direcció: Magdalena Garzón
Ajudant de direcció: Mauricio Sierra
Assistència coreogràfica: Gisela Riba
Interpretació i creació: Iris Borràs, Èlia Genís, Carla Piris, Anna Tejero
Vestuari: Aina Moroms
Espai escènic: Lola Belles
Il·luminació: Gabriela Bianchi
Assessorament musical: Haize Lizarazu
Disseny de so: Marc Urrutia i Adrià Serrano
Suport producció: Cinta de Luis.
Música: Introduzione all’oscuro de Salvatore Sciarrino
Agraïments: Fundació Toni Catany, Conchita Pons, Lipi Hernández, Roberto Fratini i Jordi Alomar.
Gèneres: Dansa, Moviment
La companyia Magdalena Garzon es consolida el 2016 amb la creació de la peça per a espais teatrals no convencionals Verònica. Tanmateix des del 2011 afina el seu interès coreogràfic en la relació entre la música i la dansa creant les peces Astres Mínims, Hitzak, matáforas cachées i Saïdia. Altars profans és l’última peça de creació per a teatre de mitjà format a partir de la fotografia de Toni Catany. La seva poètica es defineix, entre d’altres formes, a partir del concepte de tradició innovada.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació.